AP - 6 Òrgan de coordinació

ÒRGAN DE COORDINACIÓ

A partir de les simulacions que us han assignat (a la pròpia sessió de classe) cal crear un òrgan de coordinació, és a dir un grup de persones de la comunitat educativa del vostre centre per tal de realitzar el que s’indica a la simulació.

En el cas del nostre grup, havíem d'organitzar unes olimpiades esportives escolars:

NOM DE L'ÒRGAN: (comissió, junta, equip...): Departament d’educació física
Finalitat (ve molt definida per la simulació, ha de ser clara i breu)	La nostra proposta té la finalitat de concienciar els alumnes de la importància de l’esport. A més, amb la participació del barri es podran millorar les relacions socials.
Composició (persones que formaran part de l’òrgan de coordinació. Es tracta d’alliberar a l’equip directiu per fer possible la direcció distribuïda, per tan, millor que només hi hagi un membre d’aquest equip. Pensau que la comunitat educativa és àmplia: no us deixeu els docents, les famílies, el personal no docent, els alumnes si cal... i altres membres de la comunitat).	L’equip de l’òrgan de coordinació serà:  El cap d’estudis. El departament d’educació física (coordinador principal). La Conselleria d’Esports i d’Educació de l’Ajuntament (hi haurà un cap de cada entitat esportiva del barri). El consell escolar. Els representants de l’AMIPA.
Funcions (ben definides, cal que s’especifiqui de forma clara el que ha de fer la comissió, no s’ha d’especificar la funció de cada un dels membres).	Planificar les activitats que es duran a terme per a cada esport, el material que necessita cada activitat, l’espai que s’utilitzarà i el temps que s’emprarà.
Règim de funcionament	Periodicitat (cada quan ens reunirem)	Una vegada per setmana durant tres mesos abans de la celebració de l’olimpiada.
	Lloc (on ens reunirem)	Sala de professors.
	Coordinador/a	El cap del departament d’educació física.
	Secretari/a	El cap d’estudis.
	Actes (què hem de posar a les actes)	El resultats i les propostes exposats a les reunions.
	Presa d'acords (per consens, per votació...quin tipus de majoria serà necessària...)	Les activitats s’elegiran per votació.
Validació de decisions (les comissions de coordinació no són executives per tant cal dur-ho a aprovar a un òrgan col·legiat: Claustre, Consell Escolar, Comissió de Coordinació Pedagògica) o bé unipersonal: director.	L’equip directiu serà l’encarregat de validar les decissions preses.
Publicitat (com en farem difusió)	Pòsters i pamflets tant a l’escola i pel barri. Cada entitat esportiva comunicarà als seus membres la realització de l’olimpiada.
Inserció a documents institucionals (PEC i/o PGA i/o MAC)	PEC

AS - 4 La professora d'història

"LES HÉRITIERS"

 LA PROFESSORA D´HISTÒRIA

1- Considerau que l’experiència d’aquest grup-classe d’adolescents, basada en fets reals, és estrapolable a grups de Primària? Podria ser que bona part de les dificultats per treballar en grup que apareixen a Secundària, tinguessin l’origen en una insuficient experimentació en etapes primerenques? Reflexionau i explicitau les respostes.

Nosaltres pensem que es podria extrapolar a grups de primària. Pensem que en els grups de primària no es donarien uns casos tan exagerats com són en la pel·lícula. Trobem que sí ja que la educació primària no es treballa en petits grups i no es treballa tant la conversa que és el que pensem que s’hauria de fer a primària per posar-se d’acord a l’hora de fer treballs en grup. 

2- Una doble qüestió: des de la perspectiva de la nostra assignatura OGE, quin o quins tipus de lideratge trobau que representa el personatge del director del centre? I quin o quins, la professora d’història?

En quant al director del centre, trobem que representa una posició negativa respecta amb la professora de història i amb els seus alumnes ja que en la reunió amb la tutora i ods alumnes representants de la classe els hi va donar una imatge molt negativa i desconfiada respecta el projecta que estava fent la professora. Al principi, el director sembla més negatiu, encara que al final acaba tenguent una evolució i acava donant suport al projecte.

Des de la perspectiva de l’assignatura d’OGE, trobem que la professora d’història representa un lideratge democràtic o participatiu ja que deixava triar als alumnes les difents fonts d’informació així com el tema (tot relacionat amb el tema del nazisme) i, d’aquesta manera, va aconseguir una unió de tot el grup cosa que semblava impossible des del principi.

3- Analitzau les poques seqüències on apareix informació sobre les famílies dels estudiants. A grans trets, quines característiques creis que els són atribuïbles? Enteneu que s’estableixen vincles entre el perfil familiar i el perfil conductual de l’alumnat?

Hi ha sequències en la pel·lícula on es poden observar les difents creences religioses de l’alumnat. No obstant això, no es perceben diferències a l’hora de fer el treball de la tutora. També es poden apreciar dificultats familiars d’algun alumne de la classe. Pensam que depenent de la família i per tant, la cultura de la qual venen, pot influir en la conducta dels alumnes i la manera d’expressar-se davant dels altres.

4- L’aprenentatge i els treballs per projectes duts a terme de manera col·laborativa com a models que suposadament possibiliten la motivació i l’èxit, pensau que requereixen d’un centre que desenvolupi una estructura organitzativa “diferent”? Una gestió “diferent”? Una direcció “diferent”?

El nostre grup pensa que no es necessita una organització, gestió o direcció diferent ja que en la pel·lícula hem observat que el centre era bastant tradicional i no obstant, una classe amb una sola professora diferent pot aconseguir que una classe sencera pugui realitzar amb èxit un treball per projectes o colaboratiu.

5- En el context de la nostra assignatura, d’una banda, analitzau algunes de les possibilitats didàctiques que ens presenta el film, és a dir, opinau sobre la idoneïtat o no, per a la significació dels processos d’aprenentatge i, d’altra banda, identificau els responsables del centre que

haurien d’intervenir per tal de fer factibles aquestes propostes:

-la presència de ponent extern o convidat a l’aula. El cas de Lleó Zyguel, vell supervivent del camp de concentració d’Auschwit.

-la interacció entre els diferents grups que treballen un mateix projecte referenciat.

-la superació de l’espai aula i espai centre. “Sortir del centre”.

-Pensam que, el que es refereix al supervivent del camp de concentració nazi és el millor procés daprenentatge, és a dir, el testimoni ja que després d’haver escoltat a Lleó Zyguel, els alumnes es varen implicar més amb el projecte. En aquest cas, trobem que la directora i la tutora són les responsables de concertar una cita amb Lleó Zyguel.

-En quant a la interacció entre companys va ser més difícil ja que no estaven acostumats a aquest tipus de metodologia de feina. Encara que, aquesta metodologia va resultar positiva per l’aprenentatge. En aquest cas, és la professora la que motiva als alumnes per a que realitzin grups, parlin entre ells, no hi hagi una rivalitat sinó una cooperació. La tutora és la responsable del centre.

-Trobem que la superació d’espai aula i espai centre va ser possitiu per l’alumnat ja que, amés de interioritzar més amb el treball, varen aconseguir incrementar les relacions personals entre ells. En aquest cas, la directora és la responsable de fer els tràmits per a que els alumnes puguin sortir del centre i la tutora és la que ha d’organitzar el dia, l’hora i el lloc on es desenvoluparà l’excursió.

6- “el mirall dintre del mirall”:

Els adolescents de la pel·lícula analitzen les videos d’altres infants i adolescents. Vosaltres analitzau les actuacions dels adolescents de la pel·lícula. D’alguna manera, el treball que fan els estudiants sobre els nins i adolescents represaliats pels nazis, és “visualitzat” pel treball que feis

vosaltres sobre els protagonistes de la pel·lícula. Creau una doble taula on, en paral·lel, s’identifiquin les habilitats, competències, destreses... adquirides per part dels estudiants del Lycee i les que “suposadament” considerau que haureu adquirit amb aquesta feina que us hem encarregat. I no val dir mentides.

	Estudiants de Lycee	Nosaltres (estudiants de UIB)
Habilitats	Aprendre a aceptar les crítiques de la tutora cap els sues treballs inacabats. Capacitat resolutiva cap al seu treball. Motivació i confiança cap a ells mateixos, cap el treball que realitzaven i cap als seus companys. Aconseguir valors ètics, com empatitzar amb la gent de diferents cultures i religions. Sebre treballar baix pressió ja que tenien un plas fixe. Treballar en equip. Planificació.	Capacitat i resolució cap aquest treball. Treballar amb pressió. Treball en equip.
Competències	Competències de comunicació Competències lingüístiques. Competències socials i cíviques. Conciència i expressions culturals. Aprendre a aprendre. Iniciativa i esperit emprenedor.	Competències digitals. Aprendre a aprendre. Competències lingüístiques. Competències de comunicació. Competencies socials i cíviques.
Destreses	Empatia cap els companys. Comunicació asertiva entre companys. Prendre decissions. Resolució de problemes i conflictes. Pensament creatiu i crític. Maneig de tensions i estrés- Maneig d’emocions i  sentiments.	Empatia amb els companys. Comunicació asertiva amb els companys. Pensament creatiu i crític. Resolució de problemes.