http://ceipvialfas.com/edilim/catala/pronoms.personals/els.pronoms.html
http://enxaneta.info/activitats/pronoms-febles/41
http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/pronomsfebles.htm
martes, 24 de noviembre de 2020
lunes, 29 de mayo de 2017
AS1-Treball d'observació d'un centre escolar.
Jessica Tur Martínez
Vanesa Darder Naharros
Marc Bauzá Crespí
TREBALL D’OBSERVACIÓ D’UN CENTRE ESCOLAR
Escola Pública Norai
1 Característiques del centre: ubicació (poble, ciutat, barri, etc), entorn, nombre d'alumnat i professorat, procedència de l'alumnat, tipologia de les famílies, existència d'alumnat no nascut a les Illes Balears, nacionalitats de l'alumnat. Serveis que presta el centre (menjador, obertura abans de l'horari lectiu, activitats extraescolars, etc.) i qui els gestiona.
El centre que nosaltres hem visitat s’anomena Norai i esta situat a Alcúdia a la zona del port, és una escola pública i el seu entorn està envoltat de gent majoritàriament peninsular, extrangers europeus que vengueren a començament del turisme i també extrangers procedents de latinoamèrica i marroquí. És un poble d’aproximadament 12.000 habitants.
Hi ha 3 aules d’infantil i 6 de primaria 248 alumnes al centre i hi ha
18 mestres de plantilla mes dos mestres que envien a traves de l’ajuntament que es una psicologa i una de normalització linguistica.
L’equip directiu el formen tres persones el director, el cap d’estudis i el secretari, la part pedagógica la du el cap d’estudis i la part de l’administració el secretari i el cap d’estudis.
El tipus d’alumnat que té el centre ens va explicar el director que quan varen obrir l’escola era un centre d’integració ja que hi havia fills de famílies peninsulars que venien a fer la temporada amb el boom turístic dels anys 80 per això varen decidir fer una metodologia totalment diferent a la dels llibres, ens va explicar que els dos primers anys si combinaven llibres amb noves metodologies però al tercer any ja es varen eliminar definitivament.
A dia d’avui hi ha alumnes de totes les nacionalitats ja que després amb la immigració varen arribar més nens de Sud-americà, Africa i alguns europeus. Les famílies d’aquesta escola son de classe mitjana.
Els serveis que presta el centre no ens l’ha explicat però sabem que hi ha un menjador a l’escola i que l’horari lectiu es de 9 a 2.
2 Observació i breu anàlisi de l'edifici i de l'ús dels diversos espais: estat general de conservació, patis, instal·lacions, aules d'informàtica, teatre, aules de música, altres. Accessibilitat. Possibilitats i dificultats d'espais?
L’estat general del centre estava molt ben conservat, hi havia una planta baixa i un pis, a la planta baixa hi havia el despatx del director, el menjador, consergeria, secretaria, banys i les aules - tallers. A la planta de dalt hi havia classes talleres, l’aula de música i la de informática.
Després varem sortir per una porta on hi havia l’aula de plàstica i el pati d’infantil i primària, el director ens va explicar que abans hi havia un carrer però com l’edifici de davant on estan situades les aules d’infantil era de l’ajuntament varen tancar el carrer i varen poder ampliar l’escola. Les aules estaven dividides en tallers, hi havia la de matemàtiques i llengua, la d’angles, la de ciències social i naturals, i cada curs anava passant per les diferents aules - tallers ja que nomes tenen una sola línia.
3 Trets més significatius del Projecte Educatiu del centre. Quins són aquests trets i de quina manera es treballen o es desenvolupen.
El director ens va dir que el PEC hi ha tots els valors com a institucio i despres la linea metodologica del centre es a dir com funciona i que es pot modificar, revisar, etc. No ens va destacar res concret ja que varem parlar de tots els documents en general.
4 Funcionament dels òrgans de coordinació (CCP, equips de cicle, comissió de normalització lingüística, comissió de convivència, comissió ambiental, altres comissions): integrants, periodicitat de les reunions, de quina manera arriben els acords de les comissions a la resta del centre, com arriben les comunicacions a les famílies i a l'AMIPA. Quin tipus de coordinació hi ha entre AMIPA i professorat o Equip Directiu.
El director és el responsable de tot el que es fa o es realitza dintre de l’escola.
El cap d’estudis s’encarrega, per exemple, d’organitzar tots els horaris a principi de curs. Encara que es realitza entre tots, el cap d’estudis és el que ho organitza. A més, el cap d’estudis també organitza els suports perquè sap quins mestres hi ha disponibles per segons quines hores i aquests puguin donar suport en el temps que no tenen classe. Durant el curs, el cap d’estudis és el que ha de notificar les baixes a la conselleria per a la petició del professorat substitut, etc.
En quant a la funció pedagògica del cap d’estudis, fa la funció de director pedagògic del centre (encara que sempre ha de tenir el suport del director).
Segons el director, es realitzen unes reunions amb ell mateix i el cap d’estudis on cada setmana es realitza una previsió del que serà la setmana i, al final d’aquesta, es realitza una avaluació de com ha funcionat.
En aquest cas, el director i el cap d’estudis no realitzen feines per separat. El director no realitza feines que el cap d’estudis no fa i a l’inrevés. Encara que en petites coses sí, normalment son feines conjuntes. Les relacions d’alumnes-professorat s’encarrega majoritàriament el cap d’estudis i les relacions externes les realitza majoritàriament el director.
Tots els professors estan ficats a diferents comissions com la comissió de convivència, on es cerquen estratègies per a que el clima sigui el millor possible. Aquesta comissió està formada per el director, el cap d’estudis, la mestre de P.T. i altres mestres de cicle. També hi ha una comissió de festes que és la comissió que més feina du. La comissió de la lingüística la qual s’encarrega entre altres coses de dinamitzar la biblioteca
5 Participació de l'alumnat en el centre: assemblea d'alumnes, junta de delegats/des, presència en el Consell Escolar, altres.
Encara que les dues darreres lleis educatives hagin llevat molt de pes als alumnes (comenta el director de l’escola Norai), ells segueixen mantenint els alumnes al consell escolar, encara que normativament no haurien d’estar. Els alumnes que pertanyen a consell escolar són únicament alumnes de segon cicle de les classes que estan compreses per cinquè i sisè. Aquests alumnes realitzen cada any la seva campanya electoral on es preparen per presentar la seva candidatura. D’aquesta manera treballen la llengua, les relacions socials, etc.
Cada candidat realitza cartells on s’exposen un dia a l’any. Aquest dia, tots els candidats baixen al porxo i exposen la seva candidatura amb el micròfon i les seves línies bàsiques de projecte. Al dia següent, els alumnes de segon cicle poden votar el seu candidat. L’alumne elegit pot estar un o dos anys exercint (depenent si és alumne de cinquè o de sisè).
També es realitzen assemblees d’aula.
6 Projectes o activitats d'innovació que es porten a terme: com a centre, com a cicle, algun/a mestre/a. Hi ha dificultats per portar-los a terme? Com es van solucionant les dificultats cas que n'hi hagi?
El centre realitza treballs per projectes, en lloc d’utilitzar els llibres. L’escola Norai funciona gairebé sense llibres per explicar les diferents àrees. Treballen d’una manera constructiva, la conversa és una part essencial de l’aprenentatge, les classes realitzen converses d’alumnes, a partir d’això només es fan activitats obertes i per projectes… D’aquesta manera no s’avorreixen ni els alumnes ni els professors i ensenyen als nins a pensar, cosa bàsica avui en dia.
El director ens va posar l’exemple d’un treball per projectes que varen realitzar amb els alumnes de cinquè fa dos anys. El projecte consistia en pintar una paret del pati del centre. El director junt amb el professor de matemàtiques idearen el projecte d’involucrar les classes de cinquè en el treball. Realitzaven oroblemes com quina proporció de paret li tocava pintar a la classe de cinquè si hi havia una altra classe que també volia pintar, si la paret mesura “x” metres i el litre de pintura val “x” euros, quant ens costarà pintar la paret, etc. Com podem observar, aquest centre funciona amb aquest tipus de metodologia, aprofiten qualsevol cosa que els envolta per millorar l’aprenentatge dels alumnes.
Per exemple, el centre comte amb un programa informàtic on es realitzen totes les gestions del centre on la conselleria les pot consultar al mateix moment.
7 Els documents institucionals i d'organització de centre (PEC, CC, NOF, PGA,
Memòria, PAD, PCONV, etc.) quins d'aquests són els més utilitzats? Per què? Com es varen elaborar i qui els va elaborar? Ordenar-los de més a menys utilitat segons el criteri de la persona a la qual feis l'entrevista.
Primer de tot és el Projecte Educatiu del Centre on es troben tots els valors que com a centre s’ha de mantenir. Seguidament de la línia metodològica del centre on els mestres han de saber i han de complir. Després del PEC es situa el projecte direcció que marca els valors del PEC i afegir els objectius que l’equip docent vulgui proposar. Seguidament es sitúa el PGA, Programació General Anual, la qual s’elabora amb les propostes de millora de la memòria del curs anterior i a partir d’aquí establir la part organitzativa com les sortides, les activitats escolars, l’AMIPA, etc. Tenen altres documents com el ROF, com funciona el centre i els drets dels alumnes i els professors, etc. Aquest nivell de prioritat es pot modificar, però en principi el centre funciona d’aquesta manera i és el que s’ha de seguir.
8 Quins aspectes organitzatius del centre valora el director o directora com a més positius i per què? Com creu que es podria millorar l'organització dels centres en general?
El director del centre Norai valora molt que hi hagi dos cicles amb un coordinador i uns estàndards d’aprenentatge distribuits. A més, al director li agrada molt la idea d’organitzar les classes del centre per tallers i no per temes. D’aquesta manera, poden treballar depenent dels diferents nivells o ritmes d’aprenentatge de cada alumne, ja que és impossible utilitzar un llibre si dintre de classe hi ha alumnes amb diferents ritmes.
Troba que els centres millorarien amb un aprenentatge organitzat en grups i realitzant treballs per projectes.
En quant al tema de sustentació econòmica, es realitzen pagaments a principi de curs amb els quals els pares dels alumnes paguen tot el que s’utilitzarà durant tot l’any a més de totes les excursions del curs escolars.
9 Aspectes positius i negatius de la funció directiva (valoració del director/a).
El director del centre ens va explicar que els aspectes positius que ha vist a l’escola es que quan un company es director, despres d’acabar el seu mandat no se’n van de l’escola sino que tornen a ser mestres i això es una cosa que valora molt a la hora de ser director ja que arriben a entendre com es la funció del director i les complexitats que té quan sorgeix un conflicte.
Per l’altre banda ens va explicar que els aspectes negatius que te es sobre tot bregar en l’administració pública perquè ens explica que a vegades les normes que arriben desde dalt no son aplicables a la metodologia de l’escola i necesita “negociar” amb l’inspector quan hi ha noves lleis.
10 Desenvolupament de l'aspecte organitzatiu més significatiu sobre el que fareu les reflexions més profundes.
En la part d’organització el director explica que encara funcionen en tres cicles a primaria i que cada mestres es especialistes de taller a més de ser un tutor de grup, per exemple hi ha una mestra que fa mates i de castella de primer cicle es a dir fa clase de aquestes arees a primer i segon de primaria. pero administrativament es tutora d’un grup.i treballen com a cotutories i les decisions es prenen conjuntament amb tot l’equip docent de un grup.
Cada dimarts de les 15 a les 18 queden per fer reunions de cicle, amb el suport, preparar activitats que necesiten adaptacions, claustres, comisions…
Tambe ens ha explicat la relacio que hi ha a l’equip directiu i que entre ells es gestionen les feines burocratiques que son les mes complexes.
11 Autoavaluació i opinió personal de cada un dels alumnes participants (CADA ALUMNE HA D’ESCRIURE DE FORMA PERSONAL, LA SEVA AUTOAVALUACIÓ I OPINIÓ REFERIDA AL PRESENT TREBALL).
Marc Bauzá: La meva opinió personal sobre el treball realitzat es pot resumir en una paraula: suport. Al llarg de la realització del treball, els meus companys de grup i jo hem tingut dificultats alhora de dur a terme la finalització d’aquest. Encara que hem tingut problemes durant el curs, els hem solucionat treballant en equip i solucionant-els donant sempre un braç al qual no podia fer la seva part de la feina o ajudant al membre que no podia quedar un dia per seguir amb aquesta. Per la meva opinió, el treball s’ha realitzat gràcies a que tots els membres que quedam del grup han posat de la seva part per finalitzar-lo.
Jessica Tur: La autoavaluació que faig de mí mateixa és que he estat molt involucrada a la hora de fer el treball, vaig anar a fer l’entrevista amb tres companys més, després vàrem tenir un problema amb la gravació que vàrem fer al director i he parlat amb la persona que el tenia per poder acabar el treball que s’en va anar del grup. Finalment hem ressolt el problema i he pogut passar l’audio als meus companys que hem quedat fent el treball.
Vanesa Darder: Per sa meva part, durant tot el semestre he ajudat als meus companys de forma equitativa, encara que aquesta darrera setmana he començat a treballar i els meus companys me varen ajudar amb la part que no vaig poder acabar.
12 Especificació de la part del treball que ha realitzat cadascun dels membres del grup.
Marc Bauzá: Per la meva part, he realitzat diverses preguntes del treball i he ajudat als companys del grup que ho necessitaven. Cal destacar que, al començament del treball, el nostre grup estava format per cinc membres, però per motius personals, dos membres del grup varen deixar l’assignatura. Això ha fet més difícil la realització del treball doncs ens ha pertangut més part d’aquest a cadascún dels tres membres del grup. Cada membre del grup ha realitzat una part equitativa d’aquest treball. Qui no va poder anar a realitzar l’entrevista ha realitzat més part del treball i a l’inrevés. Segons la meva opinió i com ja he dit abans, les tres persones que quedam al grup hem realitzat la feina d’una manera equitativa.
Jessica Tur: Per la meva part m’he ocupat de fer les tres primeres preguntes i ajuda als meus companys en les parts que no sabien que posar.
Al principi érem 5 al grup i se’ns varen anar 2 persones i hem hagut de repartir la feina entre nosaltres 3 que quedàvem i bé pens que el treball realitzat ha estat equitativament repartit.
Vanesa Darder: Per la meva part, jo vaig aportar algunes preguntes per consultar al director del centre. Entre tots els membres del grup ens hem repartit les feines equitativament i ens hem ajudat quan un no podia acabar sa seva part.
BIBLIOGRAFIA
Anónimo. Todoeduca. Recuperado el 27 de mayo de 2017, de http://todoeduca.com/centros/islasbaleares/portdalcudia/cpnorai.html
Anónimo. CentreNorai. Recuperado el 27 de mayo de 2017, de http://www.ceipnorai.cat/
viernes, 19 de mayo de 2017
viernes, 5 de mayo de 2017
AP - 7 Planificació
PLANIFICACIÓ D'UNA ACTIVITAT
| 1. Anàlisi de necessitats (hi ha necessitats que fan necessària la intervenció, cal esbrinar-les mitjançant diverses metodologies, per a cada metodologia cal definir com a mínim un resultat) |
Metodologies (1)
|
Resultats (simulau els resultats d’aplicar les metodologies)
|
| En una reunió de professors, s’adonaren que els alumnes no mostraven interés per el dia de Sant Jordi. |
Per aquest motiu, es va planificar aquest itinerari per implicar els alumnes a la diada. |
|
| 2. Diagnòstic (una frase que ens defineix el problema que tenim, és com el resum dels resultats de l’apartat anterior) | Implicar els alumnes a la diada. Debat a tutoria: què hem après? Què podem fer? Repetició l’any següent? | |
| 3. Decisió (una frase que aclareix de forma concreta el que hem decidit fer) | Tallers per motivar els alumnes a respectar i celebrar la cultura del llibre. |
|
| 4. Programació |
Participació dels docents i els alumnes. Paper pinocho, filferro, pintures, celo, tissores, ferrament, llibres, vestuari pel teatre, cartró. Tres classes de plàstica, al llarg del curs s’organitarà l’obra de teatre, una classe de català per realitzar l’obra de teatre, una hora de tutoria per explicar l’organització dels tallers i el que han de dur. Aportació dels materials per part de la conselleria i els llibres per part de l’alumnat. Explicació del docent a les tutories. |
|
| 5. Execució (què hem de tenir en compte a l’hora de dur a terme l’acció que hem planificat: coordinació, seguiment, gestió d’imprevistos, etc.) |
Participarà tant el departament de plàstica com el departament de les llengües. Es realitzaran reunions per comprovar l’estat de les activitats. |
|
| 6. Avaluació (com ho avaluarem) | Abans s’avaluarà quins resultats va tenir l’any passat i com es pot millorar. Durant l'activitat es tendran en comte els problemes que van sorgint per no tornar a reincidir. A més, savaluarà l’interés de l’alumne i després s’avaluarà les activitats i si s’han dut a terme els objectius, si hi ha hagut participació i si les activitats han sortit com esperàvem. |
|
domingo, 30 de abril de 2017
AP - 6 Òrgan de coordinació
ÒRGAN DE COORDINACIÓ
A partir de les simulacions que us han assignat (a la pròpia sessió de classe) cal crear un òrgan de coordinació, és a dir un grup de persones de la comunitat educativa del vostre centre per tal de realitzar el que s’indica a la simulació.
En el cas del nostre grup, havíem d'organitzar unes olimpiades esportives escolars:
NOM DE L'ÒRGAN: (comissió, junta, equip...): Departament d’educació física
|
||
| Finalitat (ve molt definida per la simulació, ha de ser clara i breu) |
La nostra proposta té la finalitat de concienciar els alumnes de la importància de l’esport. A més, amb la participació del barri es podran millorar les relacions socials. | |
L’equip de l’òrgan de coordinació serà:
|
||
| Planificar les activitats que es duran a terme per a cada esport, el material que necessita cada activitat, l’espai que s’utilitzarà i el temps que s’emprarà. |
||
| Règim de funcionament | Periodicitat (cada quan ens reunirem) | Una vegada per setmana durant tres mesos abans de la celebració de l’olimpiada. |
| Lloc (on ens reunirem) | Sala de professors. | |
| Coordinador/a | El cap del departament d’educació física. |
|
| Secretari/a | El cap d’estudis. |
|
| Actes (què hem de posar a les actes) | El resultats i les propostes exposats a les reunions. |
|
| Presa d'acords (per consens, per votació...quin tipus de majoria serà necessària...) | Les activitats s’elegiran per votació. |
|
| Validació de decisions (les comissions de coordinació no són executives per tant cal dur-ho a aprovar a un òrgan col·legiat: Claustre, Consell Escolar, Comissió de Coordinació Pedagògica) o bé unipersonal: director. | L’equip directiu serà l’encarregat de validar les decissions preses. |
|
| Publicitat (com en farem difusió) | Pòsters i pamflets tant a l’escola i pel barri. Cada entitat esportiva comunicarà als seus membres la realització de l’olimpiada. |
|
| Inserció a documents institucionals (PEC i/o PGA i/o MAC) | PEC |
|
jueves, 6 de abril de 2017
AS - 4 La professora d'història
"LES HÉRITIERS"
LA PROFESSORA D´HISTÒRIA
1- Considerau que l’experiència d’aquest grup-classe d’adolescents, basada en fets reals, és estrapolable a grups de Primària? Podria ser que bona part de les dificultats per treballar en grup que apareixen a Secundària, tinguessin l’origen en una insuficient experimentació en etapes primerenques? Reflexionau i explicitau les respostes.
Nosaltres pensem que es podria extrapolar a grups de primària. Pensem que en els grups de primària no es donarien uns casos tan exagerats com són en la pel·lícula. Trobem que sí ja que la educació primària no es treballa en petits grups i no es treballa tant la conversa que és el que pensem que s’hauria de fer a primària per posar-se d’acord a l’hora de fer treballs en grup.
2- Una doble qüestió: des de la perspectiva de la nostra assignatura OGE, quin o quins tipus de lideratge trobau que representa el personatge del director del centre? I quin o quins, la professora d’història?
En quant al director del centre, trobem que representa una posició negativa respecta amb la professora de història i amb els seus alumnes ja que en la reunió amb la tutora i ods alumnes representants de la classe els hi va donar una imatge molt negativa i desconfiada respecta el projecta que estava fent la professora. Al principi, el director sembla més negatiu, encara que al final acaba tenguent una evolució i acava donant suport al projecte.
Des de la perspectiva de l’assignatura d’OGE, trobem que la professora d’història representa un lideratge democràtic o participatiu ja que deixava triar als alumnes les difents fonts d’informació així com el tema (tot relacionat amb el tema del nazisme) i, d’aquesta manera, va aconseguir una unió de tot el grup cosa que semblava impossible des del principi.
3- Analitzau les poques seqüències on apareix informació sobre les famílies dels estudiants. A grans trets, quines característiques creis que els són atribuïbles? Enteneu que s’estableixen vincles entre el perfil familiar i el perfil conductual de l’alumnat?
Hi ha sequències en la pel·lícula on es poden observar les difents creences religioses de l’alumnat. No obstant això, no es perceben diferències a l’hora de fer el treball de la tutora. També es poden apreciar dificultats familiars d’algun alumne de la classe. Pensam que depenent de la família i per tant, la cultura de la qual venen, pot influir en la conducta dels alumnes i la manera d’expressar-se davant dels altres.
4- L’aprenentatge i els treballs per projectes duts a terme de manera col·laborativa com a models que suposadament possibiliten la motivació i l’èxit, pensau que requereixen d’un centre que desenvolupi una estructura organitzativa “diferent”? Una gestió “diferent”? Una direcció “diferent”?
El nostre grup pensa que no es necessita una organització, gestió o direcció diferent ja que en la pel·lícula hem observat que el centre era bastant tradicional i no obstant, una classe amb una sola professora diferent pot aconseguir que una classe sencera pugui realitzar amb èxit un treball per projectes o colaboratiu.
5- En el context de la nostra assignatura, d’una banda, analitzau algunes de les possibilitats didàctiques que ens presenta el film, és a dir, opinau sobre la idoneïtat o no, per a la significació dels processos d’aprenentatge i, d’altra banda, identificau els responsables del centre que
haurien d’intervenir per tal de fer factibles aquestes propostes:
-la presència de ponent extern o convidat a l’aula. El cas de Lleó Zyguel, vell supervivent del camp de concentració d’Auschwit.
-la interacció entre els diferents grups que treballen un mateix projecte referenciat.
-la superació de l’espai aula i espai centre. “Sortir del centre”.
-Pensam que, el que es refereix al supervivent del camp de concentració nazi és el millor procés daprenentatge, és a dir, el testimoni ja que després d’haver escoltat a Lleó Zyguel, els alumnes es varen implicar més amb el projecte. En aquest cas, trobem que la directora i la tutora són les responsables de concertar una cita amb Lleó Zyguel.
-En quant a la interacció entre companys va ser més difícil ja que no estaven acostumats a aquest tipus de metodologia de feina. Encara que, aquesta metodologia va resultar positiva per l’aprenentatge. En aquest cas, és la professora la que motiva als alumnes per a que realitzin grups, parlin entre ells, no hi hagi una rivalitat sinó una cooperació. La tutora és la responsable del centre.
-Trobem que la superació d’espai aula i espai centre va ser possitiu per l’alumnat ja que, amés de interioritzar més amb el treball, varen aconseguir incrementar les relacions personals entre ells. En aquest cas, la directora és la responsable de fer els tràmits per a que els alumnes puguin sortir del centre i la tutora és la que ha d’organitzar el dia, l’hora i el lloc on es desenvoluparà l’excursió.
6- “el mirall dintre del mirall”:
Els adolescents de la pel·lícula analitzen les videos d’altres infants i adolescents. Vosaltres analitzau les actuacions dels adolescents de la pel·lícula. D’alguna manera, el treball que fan els estudiants sobre els nins i adolescents represaliats pels nazis, és “visualitzat” pel treball que feis
vosaltres sobre els protagonistes de la pel·lícula. Creau una doble taula on, en paral·lel, s’identifiquin les habilitats, competències, destreses... adquirides per part dels estudiants del Lycee i les que “suposadament” considerau que haureu adquirit amb aquesta feina que us hem encarregat. I no val dir mentides.
Estudiants de Lycee
|
Nosaltres (estudiants de UIB)
|
|
Habilitats
|
|
|
Competències
|
|
|
Destreses
|
|
|
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)